Fa uns dies les 27 persones encausades arran d’una denúncia de la UAB i d’alguns membres del seu antic Equip de Govern van rebre una notícia. Poc a poc, els darrers mesos ja n’hem anat rebent de notícies: que si es cridava a algú a declarar, que si es traslladava la instrucció del jutge a les parts, etc. Poc a poc el cas dels “27 i més” anava avançant. Inexorablement. Fins que, com deia, fa pocs dies hem rebut una altra notícia. La petició de presó que el fiscal formula per a totes i tots nosaltres. Jo diria que els 27, en llegir el seu escrit d’acusació, ens hem quedat perplexes, glaçats o profundament indignats, segons el cas. En tot cas, però, ho hem fet en menor mesura que els nostres advocats i advocades.
En resum, el fiscal sol·licita fins a 11 anys i 5 mesos de presó per a la majoria de nosaltres, petició que en algun cas fa pujar fins prop de 14 anys. A banda ens demana una responsabilitat civil subsidiària de quasi 385.000 € i la prohibició de trepitjar la UAB durant 5 anys (ja ens direu com el company del PAS i jo mateix anirem a treballar!). En el seu escrit el fiscal argumenta, de manera quasi delirant, que els acusats/des vam “desenvolupar una seqüència de comportament criminal executat en diverses fases”. De fet, les peticions de presó són tant altes perquè contempla l’agreujant de conspiració: militàvem (o militem) a diverses organitzacions que formaven un entramat per a desestabilitzar la UAB. De seguida l’actual equip de rectorat de la UAB s’ha desmarcat d’aquestes acusacions i, de fet, l’escrit de la fiscalia ha precipitat que retiressin la denúncia penal. La civil, no obstant, encara la mantenen.
Suposo que ara li cauran els qualificatius al fiscal, una persona que, com us podeu imaginar, no em genera cap mena de simpatia. No obstant, en el seu escrit el fiscal no ha sigut massa original, per no dir gens. En certa manera, com a bon buròcrata, s’ha limitat a seguir el que ja li havien dictat. De fet, si les 27 persones ens trobem encausades és perquè l’antic rector de la UAB, l’antiga secretària general de la UAB i l’antiga vice-rectora d’estudiants de la UAB van anar a la policia i al jutjat, els van vendre un relat i van dir noms. La narració que van construir era la mateixa que, després, ha reproduït el fiscal adaptant-la a les seves funcions, que són les d’exercir l’acusació en un procediment judicial. Aquests professors universitaris li van dir al jutge que a la UAB hi havia un entramat. Un entramat que el formaven la Coordinadora d’Assemblees de Facultat (CAF), el Sindicat d’Estudiants dels Països catalans (SEPC), la CGT i la CUP. Van reiterar que la finalitat d’aquest entramat era desestabilitzar la institució, òbviament sense causa (ja se sap, els “violents” som violents de manera patològica, sense cap motivació racional que ho pugui explicar). I que desestabilitzar la institució ho fèiem pertorbant l’ordre públic i creant greus desperfectes a la UAB, a la seva imatge i al seu funcionament. L’ocupació del rectorat n’era l’exemple més punyent tot i que, com us podeu imaginar, no van dir que era per demanar que el Rectorat acatés les resolucions Claustre general de la universitat. Per tancar el relat, van anar distribuint tots els nostres noms i números de DNI entre els “executors”, “dirigents”, etc. I així fins arribar a 27.
Segurament l’escrit del fiscal és digne del Tribunal de Orden Público del franquisme. Amb calma ja ho veurem millor. Però no hem d’oblidar que el seu escrit compra, fil per randa, els arguments i la pel·lícula que li van preparar 3 professors universitaris, un rector, una secretària general i una vicerectora. Arguments pensats, construïts i desgranats per gent que, des de fora, els veiem com a intel·lectuals i, per això, com amb una espècia d’aura de saviesa i credibilitat. Alhora, aquests rector, vicerectora i secretària general havien repetit un relat que ja fa anys alguns tertulians repeteixen a ràdios i columnes periòdiques a alguns diaris: les reivindicacions estudiantils són puerils, les lluites contra la privatització (Pla Bolonya, retallades, 3+2 …) són només problemes d’ordre públic. En definitiva, diuen, tot plegat és culpa d’estudiants vàndals emparats o instigats per un grup molt reduït de professors/es. Amb aquest argument, el debat polític desapareix i la única solució és la repressió.
Un nou autoritarisme s’escampa per les aules i passadissos universitaris. Tal i com passa a la resta de la societat o, fins i tot, potser amplificat. Qui el promou, si més no justificant-lo argumentalment, són sovint “acadèmics” a qui concedim l’autoritat d’explicar la realitat i de modelar l’opinió col·lectiva. El fiscal que ens vol empresonar durant més d’onze anys, com a bon soldat, segueix directrius. Potser del govern. Però, molt possiblement, també la justificació intel·lectual de la repressió que fa anys, a la universitat, alguns estan cuinant.
Mentre això passi, seguirem considerant les universitats també com un espai de lluita, amb l’exemple del “27 i més” acompanyant-nos.
La Sal de la Terra 