Cacera de bruixes a la universitat?

Avui, a través de les llistes de distribució de correu electrònic oficials de la UAB, totes les treballadores i treballadors hem rebut aquest missatge. El signa una ex-vicerectora implicada en una de les denúncies que formen part del sumari conegut com dels “27 i més“. Actualment, sobre el paper, és una professora més de la universitat.

Us en copio a sota el text íntegre, sense comentari. Simplement, us demano que vosaltres mateixos/es el valoreu. La frase en negreta l’he remarcada jo. Si voleu, podeu consultar aquest escrit que vaig fer fa uns dies. Tot plegat, forma part d’un procés judicial que de moment suposa peticions de presó de més de 11 anys a 25 estudiants i dos treballadors de la UAB, un dels quals soc jo.

Si voleu, podeu opinar sobre el seu contingut.

Benvolgudes companyes, benvolguts companys,

L’Equip de Govern de la UAB ha valorat la conveniència de compartir amb el col·lectiu de treballadores i treballadors aquest article-reflexió que he escrit.
Tal com es diu al darrer apartat del text:
És per tot això que trobo fonamental que s’acabi d’una vegada per totes amb la irresponsabilitat de llençar estudiants contra qui es consideren els adversaris polítics, de fer-los servir com si fossin carn de canó. Encara són a temps d’iniciar una mediació guiada pel diàleg i el respecte i evitar processos i conteses judicials. Tenim una oportunitat de recuperar per la universitat catalana els principis que han de guiar tota universitat: el lliure contrast d’idees i la participació democràtica. La societat no ens paga per fer altra cosa
.Agrairé que el llegiu sencer:

ctxt.es
La vicerrectora de Estudiantes y Cooperación de la UAB hasta 2015 pide que se ponga en marcha un procedimiento de mediación sobre la causa de la ocupación del rectorado en 2013 y el fin de la campaña contra ella
 Sílvia Carrasco

 

Anuncis

El fiscal no és (l’únic) problema

Fa uns dies les 27 persones encausades arran d’una denúncia de la UAB i d’alguns membres del seu antic Equip de Govern van rebre una notícia. Poc a poc, els darrers mesos ja n’hem anat rebent de notícies: que si es cridava a algú a declarar, que si es traslladava la instrucció del jutge a les parts, etc. Poc a poc el cas dels “27 i més” anava avançant. Inexorablement. Fins que, com deia, fa pocs dies hem rebut una altra notícia. La petició de presó que el fiscal formula per a totes i tots nosaltres. Jo diria que els 27, en llegir el seu escrit d’acusació, ens hem quedat perplexes, glaçats o profundament indignats, segons el cas. En tot cas, però, ho hem fet en menor mesura que els nostres advocats i advocades.

En resum, el fiscal sol·licita fins a 11 anys i 5 mesos de presó per a la majoria de nosaltres, petició que en algun cas fa pujar fins prop de 14 anys. A banda ens demana una responsabilitat civil subsidiària de quasi 385.000 € i la prohibició de trepitjar la UAB durant 5 anys (ja ens direu com el company del PAS i jo mateix anirem a treballar!). En el seu escrit el fiscal argumenta, de manera quasi delirant, que els acusats/des vam “desenvolupar una seqüència de comportament criminal executat en diverses fases”. De fet, les peticions de presó són tant altes perquè contempla l’agreujant de conspiració: militàvem (o militem) a diverses organitzacions que formaven un entramat per a desestabilitzar la UAB.  De seguida l’actual equip de rectorat de la UAB s’ha desmarcat d’aquestes acusacions i, de fet, l’escrit de la fiscalia ha precipitat que retiressin la denúncia penal. La civil, no obstant, encara la mantenen.

presó

Suposo que ara li cauran els qualificatius al fiscal, una persona que, com us podeu imaginar, no em genera cap mena de simpatia. No obstant, en el seu escrit el fiscal no ha sigut massa original, per no dir gens. En certa manera, com a bon buròcrata, s’ha limitat a seguir el que ja li havien dictat. De fet, si les 27 persones ens trobem encausades és perquè l’antic rector de la UAB, l’antiga secretària general de la UAB i l’antiga vice-rectora d’estudiants de la UAB van anar a la policia i al jutjat, els van vendre un relat i van dir noms. La narració que van construir era la mateixa que, després, ha reproduït el fiscal adaptant-la a les seves funcions, que són les d’exercir l’acusació en un procediment judicial. Aquests professors universitaris li van dir al jutge que a la UAB hi havia un entramat. Un entramat que el formaven la Coordinadora d’Assemblees de Facultat (CAF), el Sindicat d’Estudiants dels Països catalans (SEPC), la CGT i la CUP. Van reiterar que la finalitat d’aquest entramat era desestabilitzar la institució, òbviament sense causa (ja se sap, els “violents” som violents de manera patològica, sense cap motivació racional que ho pugui explicar). I que desestabilitzar la institució ho fèiem pertorbant l’ordre públic i creant greus desperfectes a la UAB, a la seva imatge i al seu funcionament. L’ocupació del rectorat n’era l’exemple més punyent tot i que, com us podeu imaginar, no van dir que era per demanar que el Rectorat acatés les resolucions Claustre general de la universitat. Per tancar el relat, van anar distribuint tots els nostres noms i números de DNI entre els “executors”, “dirigents”, etc. I així fins arribar a 27.

Segurament l’escrit del fiscal és digne del Tribunal de Orden Público del franquisme. Amb calma ja ho veurem millor. Però no hem d’oblidar que el seu escrit compra, fil per randa, els arguments i la pel·lícula que li van preparar 3 professors universitaris, un rector, una secretària general i una vicerectora. Arguments pensats, construïts i desgranats per gent que, des de fora, els veiem com a intel·lectuals i, per això, com amb una espècia d’aura de saviesa i credibilitat. Alhora, aquests rector, vicerectora i secretària general havien repetit un relat que ja fa anys alguns tertulians repeteixen a ràdios i columnes periòdiques a alguns diaris: les reivindicacions estudiantils són puerils, les lluites contra la privatització (Pla Bolonya, retallades, 3+2 …) són només problemes d’ordre públic. En definitiva, diuen, tot plegat és culpa d’estudiants vàndals emparats o instigats per un grup molt reduït de professors/es.  Amb aquest argument, el debat polític desapareix i la única solució és la repressió.

Un nou autoritarisme s’escampa per les aules i passadissos universitaris. Tal i com passa a la resta de la societat o, fins i tot, potser amplificat. Qui el promou, si més no justificant-lo argumentalment, són sovint “acadèmics” a qui concedim l’autoritat d’explicar la realitat i de modelar l’opinió col·lectiva. El fiscal que ens vol empresonar durant més d’onze anys, com a bon soldat, segueix directrius. Potser del govern. Però, molt possiblement, també la justificació intel·lectual de la repressió que fa anys, a la universitat, alguns estan cuinant.

Mentre això passi, seguirem considerant les universitats també com un espai de lluita, amb l’exemple del “27 i més” acompanyant-nos.

CmvXmxsWYAA3xaN.jpg large

Carta a companyes i companys: 11 anys i pico de presó

Ara que ja és públic, penjo la carta que he enviat a les meves companyes i companys de sindicat un cop hem conegut la petició fiscal pel cas 27 i més. Per si no ho recordeu, fa més d’un any la universitat on treballo, la Universitat Autònoma de Barcelona, va denunciar junt a una vice-rectora i altres persones a 25 estudiants i 2 treballadors (un company del PAS i jo mateix) per un seguit de lluites sindicals i socials. Tot plegat ho podeu seguir també al blog de la CGT-UAB.

blog8

Companyes/ companys

Des que sóc secretari general de la CGT de Catalunya mai he volgut adreçar-me a vosaltres de manera personal, ja que entenia que l’SP de la CGT de Catalunya som un equip i volem expressar-nos com a tal. No obstant, avui he optat per fer-ho. I us explico el motiu. Com ja sabeu, fa un any i pocs mesos la secció sindical de CGT  a la UAB va denunciar que la UAB havia iniciat un procés repressiu, amb denúncia penal inclosa, contra 25 estudiants, un treballador del PAS i jo mateix.

Ara hem rebut l’escrit d’acusació de la fiscalia. En ell, en el que a mi m’afecta, formula les següents peticions per haver participat en una roda de premsa on donàvem, la CGT i altres col·lectius sindicals, recolzament a una ocupació de protesta al rectorat de la UAB:

  • Delicte continuat desordres públics: 2anys i 10 mesos de presó
  • Delicte de violació de domicili jurídic: 2 anys i 9 mesos de presó
  • Delicte de danys: 2 anys i 10 mesos de presó
  • Delicte continuat coaccions : 3 anys
  • Prohibició d’accés a la UAB (i, per tant, al meu lloc de treball) durant 5 anys

Quan la notícia es faci pública hi haurà un comunicat de la CGT al respecte. Mentre, simplement, us volia en confiança posar en coneixement de la situació que encara no és pública. No cal que us digui que el ministeri fiscal segueix ordres del govern i que l’acusació és un autèntic despropòsit jurídic, segons asseguren els i les nostres advocades. Tenim molt clar que respon a una voluntat política d’atacar la lluita sindical i social contra la privatització de les universitats i els negocis que empreses i alguns professors/es fan amb aquest procés. Tenim molt clar que, a més, és un atac directe també a la CGT que tant a la UAB, a altres universitats i en molts altres espais protagonitzem una lluita en contra els interessos del capital i del poder.

Tot plegat, ens dóna encara més energia per seguir el camí que hem emprés.

Salut, lluita i llibertat